La seda i el seu procés

Com ja heu vist per algunes de les meves creacions, treballo molt sovint amb seda, molts cops barrejada amb moher per fer xals i bufandes, suaus, molt agradables al tacte, acolorits la gual cosa els fa molt bonics i sobre tot fan una calor molt suau que no engavanya. Això fa que agradi a molta gent d’arreu, entre d’altres als clients de https://www.cleo-ltd.com/

Just fent una mica d’endreça, he trobat un conte, especialment pels petits, en el que explica de forma entenedora el procés (a grans trets) dels passos fins a l’obtenció de la delicada seda.

També tinc una de les fotos que vàrem fer a casa, quan la meva àvia ens va ensenyar empíricament, tots els passos per obtenir la seda. Tenia molt clar tots els passos, ja que la seva mare, la nostra besàvia, es dedicava de manera professional a la seda, fins que per circumstàncies Històriques, la cosa va haver de canviar.

Una de les anècdotes que recordo, va ser quan la besàvia advertí a la meva àvia (d’uns 5 anys en aquell moment), que no es mogués del seu costat i que per res, obrís la porta del gran cobert on tenien les llargues taules plenes dels cucs en l’època d’engreix, menjant i menjant com a bojos.

Us imagineu el que va passar? Doncs que l’àvia, tot jugant, es va acostar al recinte i va obrir la porta. Aparentment no té cap perill, però el cas és que vivien al camp i també tenien bestiar, i gallines campant pel seu aire.

Oooohh!!!, alegria, quan les gallines van veure aquella estesa de milions de cucs, imagino quin festival van tenir de sobte, com si fos Festa Major.

Ja no ens va explicar res més en relació amb aquesta anècdota.

Recordo que érem petits, i ens feia molta il·lusió veure com dia a dia hi havia algun canvi, des de l’esclat dels ous que havien posat les papallones. De primer els teníem en una capsa de sabates, i només aixecant la tapa podíem veure com creixien les erugues o com nosaltres els anomenàvem, cucs de la seda a mesura que devoraven les fulles de morera.

Pel que fa justament a les fulles de morera, era tota una gimcana pels pares i avis, doncs havien d’anar a recollir fulles allà on podien, de vegades fent una excursió amb nosaltres per implicar-nos amb la feinada.

Quan les erugues havien crescut suficient va ser l’hora, segons les instruccions de l’àvia, d’oferir-los aquesta mena d’arbreda, perquè ells es trobessin com en el seu medi natural, quan busquen les branques i branquillons als camps.

Els cucs farien casa seva teixint el capoll amb molta paciència, a mesura que el van teixint amb la seda es van tancant per privadament fer la metamorfosi:

Ous

Erugues

Capoll de crisàlide

Papallona

i … tornem amb el procés.

Extreure el delicat fil de seda és molt difícil i laboriós, així que no ho podíem fer a casa i a més, com als voltants de casa no coneixíem cap empresa propera que e5s dediqués a l’extracció de la seva, el final d’aquest experiment va ser portar els capolls a un convent de monges de clausura que sí que ho feien.

Fi del particular relat, però sé que mai millor dit, us haurà agafat el cuquet d’aprendre molt més pel que fa a la seda per això us deixo alguns dels enllaços on tindreu una informació molt més científica i contrastada, començant per la conegudíssima Ruta de la Seda.

https://www.animanaturalis.org/p/seda-historia-produccion-y-alternativas

http://imatex.cdmt.es/_cat/pubIndexPub.aspx